EL DRET DEL REGNE D'ARAGÓ

Enlaces en Internet:

Introducción al derecho aragonés

http://www.derecho-aragones.net/intro.htm#Vidal (versión más breve)

http://www.unizar.es/derecho/derecho_aragones/Historia/1Historia.htm (versión más extensa)

http://derecho.isipedia.com/primero/historia-del-derecho-espanol/parte-6-la-espana-cristiana-medieval/24---el-derecho-en-aragon-y-navarra





Introducció

Fins la primera meitat del segle XIII al regne d'Aragó no hi havia un dret general de tot el territori sinó un mosaic de drets territorialment extensos però sobre determinades comarques.

-Al Nord el Fuero de Jaca, estès a Huesca i la zona pirenaica.

-Al centre el Fuero de Zaragoza, per la ribera de l'Ebre, i en altres llocs escampats dins i fora del regne.

-Un poc més al sud, a l'Oest, els Furs de Calatayud i Daroca, que eren d'aplicació a llurs respectives comunitats d'aldees. A l'Oest el Fur de Alcañiz.

-Al Sud d'Aragó predominaven el Fuero de Teruel i d'aquest es va fer el Fuero de Albarracín, aplicables també a llurs respectives comunitats d'aldees.

-A més de tot això cartes de poblament i privilegis, així com pràctiques tradicionals dels tribunals de justicia componien la resta del panorama.


Els primers Furs d'Aragó

-Però l'any 1247, en unes corts reunides a Huesca, amb nombrosa participació dels tres estaments, van aprovar el text d'uns Fueros de Aragón, basats en el seu dret tradicional.

-Text redactat en llatí.

-Molt poques referències al ius commune, i en tot cas són referències per afinitat, és a dir, com una gran part del dret tradicional aragonès provenia del Liber Iudicum, i aquest en part del romà, diferents institucions aragoneses s'assemblaven al romà, i aixì es va posar de manifest a l'hora d'ordenar les rúbriques o títols dels furs de 1247.

-La distribució es va fer en 8 llibres o parts.

-En 1265 les Corts de Egea van dictar nou furs.

-En total, al llarg del regnat de Jaume I hi va haver poc més de 360 furs.


Vidal Maior

-De forma parale·la a la redacció dels Furs de Huesca, el rei va demanar al jurista Vidal de Canellas que els ordenara d'acord amb els principis del ius commune basats en el dret romà.

-Aquest va redactar una obra, anomenada "Vidal Maior", en llatí, però ara només la conservem el castellà-aragonés.

-Molts historiadors confonen els Furs amb el Vidal, pensant que aquest és una segona versió dels Furs.

-Els Furs d'Aragó són un text legislatiu.

-El Vidal Maior és una obra de literatura jurídica. Un intent d'implantar a Aragó un dret científic, bassat en el ius commune, que es va frustrar per dos motius: en primer lloc perquè els aragonesos no van acceptar la imposició. I perquè Vidal de Canellas va morir molt molt prompte i tampoc no va poder promoure'l dins del món jurídic.


Legislació de Corts

Inicialment les Corts eren institucionalment parlant molt elementals.

La seua estructuració definitiva es va donar al segle XIV.

Estaven dividides en quatre estaments: eclesiástic, rics-homes, cavallers, ciutats i viles reials.

-Durant la resta del segle XIII i el XIV les Corts Aragoneses van legislar molt.
-També fins el segle XVIII, les darreres corts són de 1702.

-Després el dret aragonés seria en gran part abolit, a conseqüència dels Decrets de Nova Planta de 1707 (abolició total) i 1711 (restitució del dret civil).

-A diferència de València, no hi ha un cos de Privilegis similar i, per tant, el dret general aragonès serà el dels seus Furs.


Observancias

-Si que hi ha en canvi un respecte a les tradicions dels tribunals de justícia, que dicten sentències sobre molt diverses matèries i, aquestes resolucions són preses com a model, amb la denominació de Observancias.
-Existeixen diverses col·leccions de Observancias, fins la seva definitiva fixació oficial al segle XV.


Altres manifestacions del dret

-El dret general es complementava amb privilegis particulars a les ciutats de patrimoni reial, per part del rei, i també privilegis senyorials a la resta (església, ordes militars, noblesa...).

-Les principals ciutats i viles, en menor mesura els llocs, redactaven extenses col·leccions d'ordenances municipals, per resoldre qualsevol problema de règim local. Les de Daroca són de les millors conservades i són molt importants.

-Les institucions de dret públic vinculades a la corona també tenien un règim i un sistema propi de producció del dret.


Literatura jurídica

-La literatura jurídica aragonesa també és molt rica. Glossadors, comentaristes, foristes, decissionistes...

-Jacobo del Hospital (Observancias) - segle XIV

-Martín Díez de Aux (Observancias - text oficial) - segle XV

-Miguel de Molino (Repertorio) - siglo XVI

-Juan Ibando de Bardají (Comentarios a los Fueros) - siglo XVI

-Pedro de Molinos (Práctica judiciaria) - siglo XVII

-José Sessé (Decisiones) - siglo XVII)

-Jerónimo de Blancas (Tratado celebración Cortes) - siglo XVII

-Luis Franco de Villalba (Código de Fueros y Observancias) - siglo XVII


El final de l'època foral

A coseqüència de la Guerra de Successió es promulguen uns decrets de Nova Planta, que acaben amb el dret públic aragonés, però no amb el dret privat.