EL "CORPUS IURIS CIVILIS" ENTRE ELS SEGLES VIII - XII

L'imperi bizantí en temps de Justinià - segle VI

L'imperi bizantí al segle VII

Segle VI

-L'emperador Justinià de l'Imperi Romà d'Orient (527-565) va tractar de recuperar les terres de l'Imperi Romà d'Occident, per tal de restituir la grandesa de l'antic Imperi Romà.

-Entre altres va poder ocupar les terres del Sud-est de la Península Ibèrica i la totalitat de la Península Itàlica.

-La presència a Hispània va acabar al primer quart del  segle VII, i ha deixat poca empremta.

-La presència bizantina a Itàlia va ser molt més forta. Grans monuments i la introducció del Corpus Iuris Civilis, del que es fan còpies manuscrites, per al seu ús.

-Es practicarà de nou a Itàlia el dret romà, en especial en les relacions quotidianes (dret civil) que encara es recordava per la via de la tradició familiar.

Segles VIII-X

-Però conforme la presència bizantina perd protagonisme a Itàlia, el dret del Corpus Iuris també anirà oblidant-se i creixerà el dret nou, molt imperfecte, dels pobles germànics intal·lats a la Península Itàlica.

-No fa falta molt més ja que la societat no té el nivell de la cultura romana i és una societat molt rural.

-L'oblit del Corpus Iuris té com a conseqüència la pèrdua de la major part de les còpies manuscrites, per causes fortuïtes o intencionades.

Segles XI-XII

-A partir del segle XI es produeix a bona part d'Europa un retorn del camp a les ciutats. La societat torna a ser urbana.

-Creix el comerç, la vida social i naix una nova cultura i unes noves necessitats en matèria jurídica, ja que la nova societat necessita solucions als nous problemes jurídics que el dret germànic en vigor no proporciona.

-La solució vindrà de la recuperació i reconstrucció de l'antic dret romà del Corpus, a partir de manuscrits conservats en arxius i biblioteques dels monestirs.

-No hi ha manuscrits complets, sinó parts soltes, fragments, comentaris, textos erronis... El procés de reconstrucció durarà des de meitat del segle XI a la primera meitat del XII.

-Els treballs es van fer en gran part a la Universitat de  Bolònia, que va ser la primera d'Europa, i va destacar en el procés final el jurista Irneri.

-Com es desconeixia quin era l'aspecte original (segle VI) del Corpus, la reconstrucció del XII es va dividir en cinc parts:

- CODEX (llibres 1-9)

- Digestum VETUS (llibres 1-24)

- Digestum INFORTIATUM (llibres 24-38)

- Digestum NOVUM (llibres 39-50)

- Volumen PARVUM (Codex llibres 10-12, Instituta, Novellae, Libri  Feudorum).

-Aquesta divisió en cinc parts durarà fins a meitat del segle XVI i anirà quasi sempre acompanyada de les glosses dels principals glossadors italians dels segles XII i XIII

LA RECOPILACIÓ DEL DRET ROMÀ FETA PER MANAMENT DE L'EMPERADOR JUSTINIÀ D'ORIENT

0. L'obra legislativa de Justinià I d'Orient

Molts anys després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), a l'Imperi Romà d'Orient l'emperador Justinià (527 - 565) va ordenar la recopilació de tot el dret romà vigent fins aquell moment (que era també l'antic dret romà desaparegut a occident) en una gran obra, actualitzada, de la que es suprimirien les lleis en desús o abolides, que va rebre el nom de Corpus Iuris Civilis.

Es pot consultar una biografía de l'emperador a l'enllaç següent: http://es.wikipedia.org/wiki/Justiniano_I

Tot i que l'obra porta el nom de l'emperador que va ordenar la seua redacció, en realitat la van confeccionar un grup de deu juristes vinculats a la cancelleria imperial, al front dels quals es trobava el jurista Tribonià, considerat un home de gran saviesa i respectabilitat.

El Corpus Iuris Civilis es va dividir en quatre parts, redactades entre el 528 i 545 dC. Són aquestes:

1. Còdex (528-529).
Podeu consultar una traducció al castellà a l'enllaç següent:
http://sirio.ua.es/libros//BDerecho/cuerpo_derecho_04/index.htm

En primer lloc es va redactar el Còdex, que conté totes les lleis, o constitucions imperials, promulgades pels emperador romans entre els segles I i VI dC., que estaven en aquells moments en vigor.

Una constitució imperial és un tipus documental molt variat, sol ocupar-se'n d'un sol tema, i pot estar adreçada a una persona, un col·lectiu, una institució, una ciutat, una provincia de l'imperi, o inclús tot l'imperi romà.

El conjunt de les constitucions (o lleis) imperials sol ser conegut en dret romà amb el nom de "leges".

El Còdex està ordenat per temes, per tal de facilitar als juristes la consulta de qualsevol institució, i al mateix temps dins de cada tema s'ordenen per data, amb la mateixa finalitat.

El Còdex està distribuït en 12 llibres, i cada un d'aquests tracta parcel·les diverses del Dret. Cada llibre es subdivideix en un nombre variable de títol (capítols); i cadascú d'ells es subdivideix en un nombre també variable de lleis.

Un esquema de la distribució temàtica seria aquest:

---Llibre 1. Dret eclesiàstic (el dret de Déu i les obligacions dels homes envers la divinitat) i dret polític (el dret de l'emperador, o del rei en èpoques posteriors...)

---Llibres 2 a 8. Dret privat (És el dret de la vida quotidiana, el dret de família, el dret successori...).

---Llibre 9. Dret penal (la tipificació del delicte i de les penes que seran d'aplicació en cada cas) i dret processal (el procés judicial i el procediment que s'ha de seguir en cada situació).

---Llibres 10 a 12. Altres aspectes del dret (per exemple: institucions de dret administratiu).

L'any 534 es va fer una actualització del Còdex per incloure lleis omeses i corregir errades.

2. Digest (530-533)
Podeu consultar una traducció al castellà a l'enllaç següent:
http://sirio.ua.es/libros//BDerecho/cuerpo_derecho_01/index.htm

En segon lloc es va confeccionar el Digest, l'obra més extensa, que és un compendi de la jurisprudència romana dels primers segles de la nostra era, i al mateix temps una selecció de textos dels autors més reeixits de la literatura jurídica del mateix període de temps, en especial dels anomenats juristes clàssics: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino.

Si no fora pel Digest no coneixeríem pràcticament res de l'obra jurídico-literària d'aquests juristes, però ací es transcriuen algunes de les seues opinions i també fragments de les seues obres més destacables.

El conjunt de la jurisprudència i la més selecta literatura jurídica romana constitueixen el que en dret romà s'anomena genèricament amb la paraula "ius".

El Digest és l'obra més extensa del "Corpus". Consta de 50 llibres, ordenats també de forma temàtica, donant lloc a un esquema com aquest:

-Llibres 1-4. Nocions de dret general i jurisdicció.

-Llibres 5-11. Accions i institucions.

-Llibres 12-19. Obligacions i contractes.

-Llibres 20-27. Dret de família.

-Llibres 28-36. Dret de successions. Part testamentària.

-Llibres 37-44. Dret de successions. Part "ab intestato" (sense testament).

--Llibres 45-50. Dret penal i dret processal.

3. Instituta (530-533)
Podeu consultar una traducció al castellà a l'enllaç següent:
http://sirio.ua.es/libros//BDerecho/cuerpo_derecho_01/index.htm

Al mateix temps que es va redactar el Digest, els juristes imperials també van redactar una tercera obra: les "Instituta", que podríem definir com una mena de manual d'introducció al coneixement del Dret, pensats per als nous estudiants de dret i també per la millora i el perfeccionament dels coneixements del que ja eren juristes.

És una obra breu, que consta de 4 llibres:

---Llibre 1. Dret de les persones.

---Llibres 2,3 i part del 4. Dret de les coses.

---Llibre 4 (part). Dret de les accions.

4. Novel·les (a partir de 535)
Podeu consultar una traducció al castellà a l'enllaç següent:
http://sirio.ua.es/libros//BDerecho/cuerpo_derecho_06/index.htm

Les noves constitucions de l'emperador Justinià promulgades després de l'actualització del Còdex l'any 534, ja no van ser incorporades a aquesta col·lecció, donada la dificultat que hi havia de fer una obra nova cada vegada que se n'hagueren d'afegir de noves, sinó que es va constituir una col·lecció nova, que consta d'unes 130 disposicions, que constitueixen la quarta i darrera part del Corpus Iuris Civilis.

Les constitucions imperials posteriors a Justinià ja no van ser objecte d'una compilació sistemàtica.

DRET ROMÀ

Podem considerar que el seu inici a la Península Ibèrica es produeix a partir de l'any 218aC, a conseqüència de l'anomenada batalla de Cissa, entre romans i cartaginesos, que guanyen els primers, i això suposa la seua definitiva entrada a la Península Ibèrica i el procés de romanització, que també comporta la progressiva implantació del Dret Romà.

Un dret que al segle IIIaC està en plena consolidació i en eixe estat continuarà durant els segles següents.

Breu esquema de l'evolució del dret romà

1. Segles VIII - V aC.

1.1.-Els costums o "mores maiores" dels romans.

1.2.-Sentit religiós del dret.

1.3.-Preceptes o "leges regias" dels primers reis dels romans.

2. Segles V - IV aC.

2.1.-Llei de les XII Taules.

2.2.-Constitució política de la República Romana.

2.3.-Els Senatconsults.

3. Segles III - I aC.

A PARTIR DEL SEGLE III AC. ENTRA EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA.

3.1.-L'esplendor de la jurisprudència

3.2.-Configuració del triple sistema jurídic: Ius Civile, Ius  Honorarium, Ius Gentium. Principals característiques.

3.3.-Al segle IIaC. situariem els tres juristes "creadors" del "Ius Civile": Manio Manilio, Marco Junio Bruto i Publio Mucio Escévola.

4. Segles I aC - V dC.

4.1.- L'Imperi (Principat (ss. I aC - s. III dC) i Dominat (ss. III-V dC).

4.2.- El príncep (l'emperador) i el protagonisme de la seua activitat legislativa, a través de les "Constitucions Imperials" (edictes, sentències, epístoles, manaments). Són les"leges".

4.3.- Les Lleis Municipals romanes (els exemples de la Península Ibèrica, en especial la llei d'Osuna i la "Lex Irnitana" (Irni).

4.4.- Manteniment de la Jurisprudència i dels Senatconsults.

4.5.- La Jurisprudència Clàssica (Els dictamens d'alguns juristes, adquireixen la mateixa autoritat que les disposicions de l'emperador. Els trobem relacionats a la "Llei de Cites" del 426dC., i són: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino).

4.6.- Les primeres col·leccions de lleis imperials. Segles III-V. Codex Gregorianus, Codex Hermogenianus, CODEX THEODOSIANUS.

4.7.- Constitució d'Antonino Caracal·la, del 212, atorgant la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.

4.8.- Junt al dret oficial està el Dret Romà Vulgar (suma de dret romà i drets dels pobles de les províncies romanes).

----------------------------------------------------------------------------------------

El Dret Romà a Hispània [seguint l'esquema del Manual de Tomás y Valiente]

1. La conquesta del territori

1.1. La romanització

1.1.1. Afectacció major o menor

1.1.2. Foment de la vida urbana (colònies, municipis)

2. Romanització jurídica a Hispània

2.1. Principi de personalitat del dret

(Cives, latini, peregrini, barbari... i els esclaus)

2.2. Concessions de ciutadania

(179aC a grups celtíbers, 133aC distribució provincial, 73dC llatinitat menor a tota Hispània, en temps d'Adrià es dona la llanitat major, 212 amb Caracal·la ciutadania a tot l'imperi.

2.3. Dret provincial hispano-romà

Lex provinciae del 133aC, les lleis de colònies i municipis (Urso, segle -I), Irni (segle +I)

2.4. Dret postclàssic i dret vulgar

Juristes passen de ser jurisconsults, a ser funcionaris... repetició de normes, no creació de noves. Influència oriental (especialment de Grècia, a partir del segle II). Influències cristianes, i pèrdua de qualitat tècnica.

RECORDEU QUE EL 476 DC. CAU L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT PERÒ NO EL D'ORIENT.

RECORDEU TAMBÉ QUE QUASI TOTA LA INFORMACIÓ QUE CONSERVEM ACTUALMENT PER ELABORAR EL TEMA DE DRET ROMÀ, PROCEDEIX DE LES FONTS  DOCUMENTALS POSTERIORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI D'OCCIDENT.

Manual d'Història del Dret Espanyol

En principi qualsevol manual de l'assignatura pot ser vàlid. Per als qui penseu utilitzar el de Francisco Tomás y Valiente, els temes (o capítols) exigibles per a l'examen són els següents:

1. Conceptos preliminares.

3. Derecho primitivo y derechos prerromanos.

4. El derecho en la historia romana.

5. El derecho de la España visigoda.

7-8-9. Derecho altomedieval.

10. Cambios en la sociedad y en el derecho.

11-12. Derecho común.

13-14. Los derechos de los reinos peninsulares.

16. Movimiento recopilador de los siglos XVI-XVII.

17 y 21. La monarquía. Del pactismo al absolutismo.

22. El derecho en el siglo XVIII.

23-24. Revolución burguesa.

25. Constituciones españolas.

26. La codificación española.

30. Codificación del derecho civil.

Si algú vol utilitzar un altre manual, pot consultar el professor per establir el llistat de temes exigibles per a l'examen.