EL DRET DEL REGNE DE VALÈNCIA

1. El dret abans de la conquesta cristiana del regne de València.

-Només hi havia el dret de la <<Suna e Xara>> dels musulmans.



2. A partir de 1233 s'usaran diversos drets.

-El dret islàmic preexistent

-El dret de Saragossa.

-El dret de Lleida

-El nou dret valencià dels Furs i els Privilegis (fins 1276 només uns 30 pobles)



3. Costums de València (1ª denominació dels Furs de València)

-Redacció (gener-octubre de 1238)

-Autoria. La cancelleria reial dirigida per Berenguer de Palou

-Coordinació del treball. Pere Albert, civilista i canonista format a Bolònia

-Fonts documentals: Corpus iuris civilis, Liber iudicum, Consuetudines ilerdenses, Usatges de Barcelona, Decretals pontifícies, Glosses al Corpus, De Batalla facienda, Commemorationes, Dret Marítim, Dret notarial.



4. Esquema general dels Furs de València de 1238

-Redacció en llengua llatina

-Divisió en dos grans llibres o parts, (equivalents als llibres I-VI i VII-IX del Còdex)

-Subdivisió en 146 capítols o rúbriques, seleccionades en la seua major part de l'índex del Còdex

-Cada capítol es va omplir amb un nombre variable de furs o articles, la major part del Corpus iuris, o de les altres fonts documentals citades

-Les primeres rúbriques i algunes de les darreres són les úniques amb títol i contingut original

-El total d'articles o Furs en la primera redacció del text va ser d'uns 1500

-Què és un fur?

-Al segle XIV els dos llibres o parts es convertiran en nou, d'acord amb el Còdex justinianeu



5. Promulgació de la Costum de València

-Data inconcreta entre finals d'octubre i primers dies de novembre de 1238

-Lloc. La ciutat de València. En una assemblea o parlament, amb assistència dels principals nobles, bisbes i donataris de cases i terres a València

-Text de dret local amb voluntat de convertir-lo en dret territorial



6. Primera expansió de la Costum

-Entre 1238 i 1276, a partir de noves cartes de poblament

-Els primers privilegis. Complementaris dels Furs. Des de 1239

-Alguns constituirien afegits als furs, entre els anys 1239 i 1253, com si foren veritables furs

-Al mateix temps es fan les primeres reformes puntuals d'alguns texts

-La segona modificació es fa entre 1260-61, amb intenció de reformar i millorar, però sense sumar nous furs

-Al mateix temps es fa la traducció del llatí al romanç

-A principis d'abril de 1261 Jaume I jura el text modificat com <<Furs de València>> en la doble versió llatina i romanç i vol implantar-lo a tot el regne de València

-La tercera i darrera modificació en vida de Jaume I es fa en 1261 i serveix per reformar alguns furs i incloure'n uns 50 de nous.

-A la mort de Jaume I els Furs de València són un total de 1558



7. Els Furs de València, base per a la la confecció dels Costums de Tortosa

En 1272-73 un exemplar llatí dels Furs de València serveix de model per a la confecció del text dels Costums de Tortosa



8. Els Furs posterior a Jaume I

-1283. <<Privilegium Magnum>> de Pere I

-1302. <<Privilegi Capitulat>> de Jaume II

-1329-30. Cort d'Alfons II (Territorialització dels Furs)

-Corts i furs posteriors, entre els anys 1342 i 1645 en quaderns solts i recopilats cronològicament

-Les corts per als tres regnes.

-Les darreres Corts són de l'any 1645. La Diputació permanent.


9. Transmissió dels texts

-Via manuscrita als segles XIII-XV (Un manuscrit llatí i sis en valencià)

-Via impresa: Edició incunable de 1482, edició sistemàtica de 1548-48

-Quaderns de corts manuscrits i impresos dels segles XIV a XVII

-Aureum Opus. Llibre de Privilegis imprès en 1515


10. El dret d'altres institucions

-Dret municipal (Consell, Mustassaf)

-Dret de les institucions del Regne 
(Cancelleria, Batllía, Governació, Generalitat, Justícia-Reial Audiència, Mestre Racional)

-Dret marítim (Consolat del Mar)  




11. Literatura jurídica

Albert d'Albanyà - glosses als Furs

Arnau Joan - Estil de la Governació

Família Jàffer - Glossadors i comentaristes

Família Rabassa - id.

Domènec Mascó - Assessor Corts

Pere Belluga - Speculum Principum

Lluis Alanyà - Recopilador dels privilegis

Francesc Joan Pastor - Sistematització Furs

Jeroni Taraçona - Institucions dels Furs i Privilegis

Tomàs Cerdàn de Tallada - Visita de la cárcel

Llorenç Mateu i Sanz
(1) De re criminali
(2) De regimine civitatis et regni Valentie
(3) Tratado de celebración de Cortes

Pere Sanz - Observationes i Pràctica Valentina



12. Abolició dels Furs. A conseqüència del Decret de Nova Planta de 1707



(300 anys sense dret propi)



13. Estatut de la Comunitat Valenciana de 1982 i legislació autonòmica

14. Recuperació del dret propi després de la Reforma de l'Estatut d'Autonomia de la C.V. Recuperació de la competència per poder legislar en matèria de dret civil

EL DRET DEL REGNE DE MALLORCA

La illa de Mallorca es conquista el darrer dia de l'any de 1229.

-El dia 1 de març de 1230 Jaume I atorga la Carta de Franqueses de Mallorca.

-És un document que mescla el dret de la ciutat amb el dret general de la illa.

-És un text curt, en realitat una carta de poblament que s'assemblaria per extensió a un fur breu.


L'ordenació jurídica de Mallorca, feta arran de la conquesta (1229), coincidí amb dos fets importants: l'expansió del dret municipal enfront del dret feudal i la reintroducció del dret romà a l'Europa meridional.

El dret municipal tingué la seva expressió, a Mallorca, amb la Carta de franquesa de Jaume I (1230), que comprenia tot el territori de l'illa i suposava una derogació explícita dels drets feudals que signifiquessin una dependència personal o donessin lloc a exaccions tributàries.

En canvi, establí que en matèria penal regirien els Usatges de Barcelona. Aquesta Carta de franquesa rebé la influència de les ja existents a Catalunya (especialment la de Lleida) i influí sobre les posteriors (entre elles, les de Tortosa, Barcelona i València).

La tendència dels juristes d'aquella època d'aplicar el dret romà, concretament el Codi de Justinià, degué ésser afavorida a Mallorca per la manca del llast de la legislació feudal, fins al punt que hom ha arribat a dir que el dret romà és el veritable fur de Mallorca.

No obstant això, sembla que tenen origen en els Usatges algunes institucions civils, com la prescripció de les accions personals als trenta anys i les donacions pactades abans del matrimoni entre els futurs esposos i llurs pares.

De fet, Jaume II de Mallorca, el 1299, manà l'aplicació dels Usatges en defecte dels usos i franqueses del regne de Mallorca.

-La Carta de Franqueses es complementa amb els Privilegis posterior, molt nombrosos, que es reuniran en forma de Llibre de Privilegis.

-En 1236 tres nobles van atorgar els Costums d'Eivissa.

-Durant quasi tota la segona meitat del segle XIII a Menorca es van mantenir els musulmans, sotmesos a la corona reial aragonesa-mallorquina, els quals podien conservar la Suna e Xara.

-A principis del segle XIV es va repoblar Menorca amb cristians i es van atorgar els Costums de Menorca.

-Amb posterioritat i durant segles, el dret de Mallorca, Menorca i Eivissa es regirà per llurs respectives Carta de Franquesa i Costums, així com els privilegis reials atorgats a cada una de les tres illes per separat en la major part dels casos, i en alguna ocasió també conjuntament.

-Com a dret particular, a Mallorca i des de finals del segle XIII - començament del XIV es van anar redactant les Ordinacions del Gran e General Consell de Mallorca.

-Aquest Consell era una institució que tenia poder i influència supralocal, i tenint en compte que a Mallorca no hi va haver Corts, la Ciutat de Mallorca va exercir una influència prou major que la que en condicions ordinàries li haguera correspost exercir.


Tanmateix, es produí un fet diferencial important amb la institució dels jurats i del consell (1249), els quals tingueren facultat legislativa reconeguda oficialment a partir del 1322.

Això implicà una independència enfront de l'evolució posterior de la legislació del Principat.

El privilegi de Pere III donat a Sant Feliu de Guíxols el 1365, que equiparava els mallorquins als catalans del Principat i, per tant, els feia beneficiaris i subjectes de les constitucions de Catalunya, hauria pogut significar l'assimilació jurídica de Mallorca i de les altres illes per part del Principat, però les posteriors declaracions de vigència expressa de diverses disposicions catalanes fetes pel rei mateix, a petició dels jurats mallorquins, semblen demostrar que l'assimilació no es produí.

De fet, llevat de la declaració de Jaume II del 1299, el dret del Principat no fou considerat a la pràctica com a supletori, mentre que, a la compilació del 1622 i a les posteriors, fou declarat explícitament que el dret supletori era el romà, especialment el Codi de Justinià.

El 1344 Arnau d'Erill, lloctinent i governador general del regne, féu compilar els privilegis, les immunitats, els usos i els costums del país i els donà força d'estatut.

El 1413 s'hi afegiren una sèrie d'ordinacions noves.

El 1603 hom dugué a terme una nova compilació, que posà el dret al dia i reconegué oficialment l'aplicació del dret comú o romà.

El 1663 fou feta una darrera compilació, posada al dia. Són les Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca, redactades per Antoni Moll. Es tracta d'un recull molt útil per a ús de notaris, comprèn, les ordinacions, els capítols de règim intern de l'audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic molt extens.

Després de la guerra de Successió, el decret de 28 de novembre de 1715 deixà vigent, en matèria de dret civil, els furs, usos i costums de Mallorca, i se suprimí bàsicament el seu dret públic.

L'ordre de prelació de les fonts legals a Mallorca (i a totes les Balears) era, fins el 1961, el següent: lleis i decrets de Pere III i posteriors, lleis i furs de Jaume I, usos i costums del país, els Usatges i les Constitucions de Catalunya, interpretats pel dret comú, el codi civil espanyol i la jurisprudència.

La llei de 19 d'abril de 1961 aprovà, amb el nom de Compilació, l'apèndix de dret balear, d'aplicació a tota la jurisdicció de l'audiència territorial de Palma.

Eren institucions pròpies de dret mallorquí, en dret privat, les següents: la natura mallorquina es reservava als nascuts a Mallorca i que s'hi domiciliaven, o bé als fills de pare mallorquí; per privilegi del 1362 la podien adquirir casant-se amb una mallorquina si residien a Mallorca, però no podien ocupar els càrrecs i beneficis reservats als naturals; el Gran i General Consell podia afillar els forasters per majoria de vots, i, a partir del 1609, només per unanimitat; els mallorquins no podien ésser citats fora de l'illa per cap tribunal.

Entre les institucions vigents, cal esmentar que el règim matrimonial és de separació de béns, amb plena facultat d'administració dels béns propis per part de cada cònjuge; les dones casades poden ésser fiadores dels marits.

Les donacions universals són equiparables als testaments, i el donatari, a l'hereu universal; es fan reservant-se les llegítimes i una quantitat per disposar en última voluntat.

Les donacions són irrevocables, àdhuc quan es fan efectives en morir el donant; l'efectivitat ajornada equival a la reserva d'usdefruit.

La successió es regeix íntegrament pel dret romà. La definició de llegítima és la renúncia de la llegítima feta per fills emancipats, en canvi d'alguna donació o avantatge que els pares els donin en vida.

Les substitucions fideïcomissàries foren molt usades: es feien sense límit de generacions, amb deducció de les llegítimes. Actualment es poden fer sense límit de crides successives, mentre es cridi a persones que no passin de la segona generació.

El capital de tota casta de censals és imprescriptible.

Les pensions proscriuen al cap de trenta anys. Les propietats emfitèutiques no cauen en comís per manca de pagament de les pensions.

En l'antic dret penal, la Carta de franquesa establia la vigència dels Usatges de Barcelona.

En els delictes esmentats a la carta, la composició pecuniària era substituïda per la multa a favor de la cúria; també establia que qualsevol podia retenir un lladre en poder seu fins a recobrar la cosa robada, i després, lliurar-lo a la justícia.

Com les cartes de Lleida i de Tortosa, l'amenaça amb coltell era penada amb multa de 60 sous o pèrdua de la mà.

Posteriorment s'establí que ningú no fos objecte de turment sense precedir judici o sentència, i encara en presència de dos jurats.

El dret processal establia que l'administració de justícia es fes amb la concurrència dels prohoms i el batlle o el veguer.

L'administració de justícia era gratuïta.

El condemnat en plet havia de pagar el quint de l'obligació concreta en concepte de multa.

Igual que a Catalunya, existia la fermança de dret.

En el cas de demanda, l'acusat tenia tot un dia per arribar a un acord amb l'acusador, i després podia triar entre fermar de dret o posar-se a disposició dels jutges a l'Almudaina.

Eren totalment prohibides les ordalies.

Finalment, els cavallers no tenien cap privilegi enfront dels seus creditors.


-Quasi tot el dret de les illes es va derogar al segle XVIII amb la promulgació del seu Decret de Nova Planta.

EL DRET DEL REGNE D'ARAGÓ

Enlaces en Internet:

Introducción al derecho aragonés

http://www.derecho-aragones.net/intro.htm#Vidal (versión más breve)

http://www.unizar.es/derecho/derecho_aragones/Historia/1Historia.htm (versión más extensa)

http://derecho.isipedia.com/primero/historia-del-derecho-espanol/parte-6-la-espana-cristiana-medieval/24---el-derecho-en-aragon-y-navarra





Introducció

Fins la primera meitat del segle XIII al regne d'Aragó no hi havia un dret general de tot el territori sinó un mosaic de drets territorialment extensos però sobre determinades comarques.

-Al Nord el Fuero de Jaca, estès a Huesca i la zona pirenaica.

-Al centre el Fuero de Zaragoza, per la ribera de l'Ebre, i en altres llocs escampats dins i fora del regne.

-Un poc més al sud, a l'Oest, els Furs de Calatayud i Daroca, que eren d'aplicació a llurs respectives comunitats d'aldees. A l'Oest el Fur de Alcañiz.

-Al Sud d'Aragó predominaven el Fuero de Teruel i d'aquest es va fer el Fuero de Albarracín, aplicables també a llurs respectives comunitats d'aldees.

-A més de tot això cartes de poblament i privilegis, així com pràctiques tradicionals dels tribunals de justicia componien la resta del panorama.


Els primers Furs d'Aragó

-Però l'any 1247, en unes corts reunides a Huesca, amb nombrosa participació dels tres estaments, van aprovar el text d'uns Fueros de Aragón, basats en el seu dret tradicional.

-Text redactat en llatí.

-Molt poques referències al ius commune, i en tot cas són referències per afinitat, és a dir, com una gran part del dret tradicional aragonès provenia del Liber Iudicum, i aquest en part del romà, diferents institucions aragoneses s'assemblaven al romà, i aixì es va posar de manifest a l'hora d'ordenar les rúbriques o títols dels furs de 1247.

-La distribució es va fer en 8 llibres o parts.

-En 1265 les Corts de Egea van dictar nou furs.

-En total, al llarg del regnat de Jaume I hi va haver poc més de 360 furs.


Vidal Maior

-De forma parale·la a la redacció dels Furs de Huesca, el rei va demanar al jurista Vidal de Canellas que els ordenara d'acord amb els principis del ius commune basats en el dret romà.

-Aquest va redactar una obra, anomenada "Vidal Maior", en llatí, però ara només la conservem el castellà-aragonés.

-Molts historiadors confonen els Furs amb el Vidal, pensant que aquest és una segona versió dels Furs.

-Els Furs d'Aragó són un text legislatiu.

-El Vidal Maior és una obra de literatura jurídica. Un intent d'implantar a Aragó un dret científic, bassat en el ius commune, que es va frustrar per dos motius: en primer lloc perquè els aragonesos no van acceptar la imposició. I perquè Vidal de Canellas va morir molt molt prompte i tampoc no va poder promoure'l dins del món jurídic.


Legislació de Corts

Inicialment les Corts eren institucionalment parlant molt elementals.

La seua estructuració definitiva es va donar al segle XIV.

Estaven dividides en quatre estaments: eclesiástic, rics-homes, cavallers, ciutats i viles reials.

-Durant la resta del segle XIII i el XIV les Corts Aragoneses van legislar molt.
-També fins el segle XVIII, les darreres corts són de 1702.

-Després el dret aragonés seria en gran part abolit, a conseqüència dels Decrets de Nova Planta de 1707 (abolició total) i 1711 (restitució del dret civil).

-A diferència de València, no hi ha un cos de Privilegis similar i, per tant, el dret general aragonès serà el dels seus Furs.


Observancias

-Si que hi ha en canvi un respecte a les tradicions dels tribunals de justícia, que dicten sentències sobre molt diverses matèries i, aquestes resolucions són preses com a model, amb la denominació de Observancias.
-Existeixen diverses col·leccions de Observancias, fins la seva definitiva fixació oficial al segle XV.


Altres manifestacions del dret

-El dret general es complementava amb privilegis particulars a les ciutats de patrimoni reial, per part del rei, i també privilegis senyorials a la resta (església, ordes militars, noblesa...).

-Les principals ciutats i viles, en menor mesura els llocs, redactaven extenses col·leccions d'ordenances municipals, per resoldre qualsevol problema de règim local. Les de Daroca són de les millors conservades i són molt importants.

-Les institucions de dret públic vinculades a la corona també tenien un règim i un sistema propi de producció del dret.


Literatura jurídica

-La literatura jurídica aragonesa també és molt rica. Glossadors, comentaristes, foristes, decissionistes...

-Jacobo del Hospital (Observancias) - segle XIV

-Martín Díez de Aux (Observancias - text oficial) - segle XV

-Miguel de Molino (Repertorio) - siglo XVI

-Juan Ibando de Bardají (Comentarios a los Fueros) - siglo XVI

-Pedro de Molinos (Práctica judiciaria) - siglo XVII

-José Sessé (Decisiones) - siglo XVII)

-Jerónimo de Blancas (Tratado celebración Cortes) - siglo XVII

-Luis Franco de Villalba (Código de Fueros y Observancias) - siglo XVII


El final de l'època foral

A coseqüència de la Guerra de Successió es promulguen uns decrets de Nova Planta, que acaben amb el dret públic aragonés, però no amb el dret privat.