EL DRET DELS VISIGOTS

Breu cronologia

Podeu consultar com a lectura complementària, el capítol dedicat a aquest tema en el "Manual de Historia del Derecho Español" de Fco. Tomás y Valiente

I aquesta pàgina web com a referència:

http://derecho.isipedia.com/primero/historia-del-derecho-espanol/parte-4-la-espana-visigoda

----------------------------------------------------

Altres pàgines web

Hispania Visigoda
http://es.wikipedia.org/wiki/Hispania_visigoda

Dret visigot
http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_visigodo

Concilis de Toledo
http://es.wikipedia.org/wiki/Concilios_de_Toledo

----------------------------------------------------

La decadència de l'imperi va provocant als segles III i IV una ocupació normalment pacífica de l'Imperi romà d'Occident per pobles germànics

409 - Ocupació violenta de l'Hispània romana pels sueus, vàndals i alans.

416-418 - Pactes entre els visigots i l'imperi romà per tal que els primers expulsen d'Hispània els invasors.

457 - Els visigots comencen a instal·lar-se a Hispània, tot i que encara no tenen el poder polític.

476 - Caiguda de Roma. Els visigots es declaren independents.

507 - Batalla de Vouillé entre francs i visigots. Guanyen els primers i expulsen els gots de la Gàl·lia.

568-586 - Trasllat de la capital visigoda de Toulouse a Toledo

585 - Derroten els sueus.

629 - Expulsen els bizantins.

Importància dels concils de Toledo - 589 Conversió catolicisme III Concili Toledo. El darrer el 702

Influència del dret romà en el visigot. De fet els visigots adapten més que fan un dret nou.



Fonts documentals


1. Lleis Teodoricianes.
Repartiment de terres entre visigots i gal·lo-romans. 429-451


2. Edicte de Teodoric.
150 articles de temàtica variada, presos del ius i de les leges. 1ª meitat s. V.


3. Codi d'Euric. 480.
Llei general. Se'n conserven 50 articles d'uns 350. Codi que demostra la independència dels visigots.
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Eurico


4. Breviari d'Alaric. 506
Lex Romana Visigothorum. Vigència sobretot en la part francesa. Leges del Codex Teodosià, iura i a més un tercer element, la "interpretatio" dels juristes que participen en la redacció, dirigits pel jurista Anià.
http://es.wikipedia.org/wiki/Breviario_de_Alarico


5. Fragments Gaudenzians.
Text dubtós de la 2ª meitat del segle VI. Dret processal.


6. Llei de Teudis. 545.
Costes processals. Tema únic.


7. Codi de Leovigild.
No es conserva. Citat en fonts literàries. Visible indirectament a través del Liber Iudicum.
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Leovigildo


8. Liber Iudicum.

Obra per excel·lència dels visigots. Primera redacció el 654. Del temps de Recesvint. Dividit en 12 llibres:

---1. La Llei i el legislador.

---2. Dret processal. Procés i procediment.

---3-5. Dret civil.

---6-9. Dret penal.

---10-12. Matèries diverses.

Es fa una segona redacció el 681 i una altra el 693. Conté moltes lleis de la monarquia visigoda i porta indicacions que fan referència a lleis més velles.
http://es.wikipedia.org/wiki/Liber_Iudiciorum


Collectio Canonum Hispana. 633-636. Dret canònic

IUS COMMUNE

0. Introducció

El <<Ius commune>> és la corrent de pensament jurídic que naix a Itàlia en el pas del segle XI al segle XII i es basa en la recuperació de l'antic dret romà compilat per Justinià al segle VI a l'Imperi Romà d'Orient, i el seu posterior anàlisi i estudi.

Tots aquests treballs es van realitzar a l'entorn de la Universitat de Bolònia i amb el pas del temps també va donar origen a estudis de dret canònic, dret feudal, notariat, i unes noves maneres d'ensenyar el dret a les universitats i practicar-lo com a ofici.

Per això dins del <<ius commune>> distingim entre:

1. Dret Civil

2. Dret canònic

3. Dret feudal

4. Notariat

5. Universitats

I.- DRET CIVIL

Després de la reconstrucció del Corpus Iuris Civilis feta al segle XII, amb la divisió en cinc parts, no va finalitzar el treball, sinó que a poc a poc es va anar complementant amb una nova literatura jurídica que pretenia retornar al Dret la categoria de Ciència, un atribut que no havia tingut durant segles.

És l'anomenada literatura jurídica de la GLOSSA, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista IRNERI, tot i que sense restar mèrit al seu treball, cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció".

Una glossa, segons el diccionari de la RAE és "una explicació o comentari d'un text obscur o difícil d'entendre". Si ho apliquem als textos del Corpus Iuris Civilis (CIC) una glossa seria una explicació, normalment breu, d'una paraula, d'una frase, d'un paràgraf més bé curt que llarg, de qualsevol de les lleis o texts de la literatura i la jurisprudència romana continguts a les diverses parts que componen el conjunt de l'obra.

Irneri va redactar un gran nombre de glosses, la suma de totes les quals constitueix la primera gran manifestació de literatura jurídica de caràcter científic de l'edat mitjana. Les glosses, com ara ho fem amb les notes a peu de pàgina, s'escrivien als marges de cada pàgina del CIC, on el text solia figurar a doble columna, al centre, i les glosses corresponents ocupaven tota la resta de la pàgina, de cada pàgina.

Pàgina del Corpus iuris civilis,

amb glosses als marges

Glossadors

1ª generació. Deixebles del jurista Irneri: Búlgaro, Martín, Hugo, Jacobo.

2ª generació. Rogerio (deixeble de Hugo), Placentino (fundador Universitat Montpellier i introductor del dret romà a França).

3ª generació. Azzo (1190-1230), autor d'una Summa Codicis molt important. Accursio (1182-1258), autor Magna Glossa, o Glossa Ordinària.

Escola dels Comentaristes

Introductors d'un nou sistema jurídic per tal de construir un sistema orgànic i harmònic per a la regulació de la realitat social dels segles XIII i XIV.

Busquen el sentit de les coses i creen solucions adreçades a les pràctiques diàries dels tribunals de justícia.

El fenòmen naix a França, a Orleans, a partir de les obres dels glossadors, que seran menyspreats, però els grans glossadors són italians.

Cino de Pistoia (1270-1336)

Bartolo de Sassoferrato (1314-1357)

Baldo degli Ubaldi (1327-1400)

També un enllaç a una pàgina sobre l'Escola de Glossadors

https://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_de_Bolonia_(Derecho)

II. DRET CANÒNIC

Reforma de l'Església del Papa Gregori VII (1073-1085)

-Reforma de la moral i la disciplina

-Unificació de la litúrgia

-Reforçament del poder del papa

Conseqüències:

-Unificació del Dret Canònic

-El Papa, com a suprem legislador dins l'Església

Primera recopilació general del Dret Canònic:

Decret de Gracià (ca. 1140)

--1ª part. Estudi de les fonts del Dret i organització de l'església

--2ª part. Jurisdicció eclesiàstica, procediment, matrimoni, béns

--3ª part. Sacraments i litúrgia

Decretals

-(Segle XII) 

Quinque compilationes antiquae

- (Segles XIII-XIV)

Decretals de Gregori IX (1230-1234)

Consten de 5 parts o llibres: 

I. Fonts del Dret, organització judicial, pau i treua. 

II. Dret processal. 

III. Clergat i béns eclesiàstics. 

IV. Matrimoni, esposalles i filiació. 

V. Delictes i penes.

Sextus (1298). Bonifaci VIII. Es tracta d'actualització de l'anterior. Un llibre.

Septimus o Clementinas (1317). Climent V. Actualització. Un llibre.

Extravagants de Joan XXII

-Al segle XVI Decret i Decretals constituirïen el Corpus iuris canonici.

Decretistes i Decretalistes

El principal decretista Paucapalea (segle XII).

El principal decretalista Enrique de Susa, autor d'una Summa Aurea (XIII)

III. EL DRET FEUDAL

Integració en companyia del dret romà. És el dret feudal de Lombardía (Milà).

Incorporat al Volumen Parvum des del segle XIII en la primera versió denominada "Obertina" (autor: el jutge Oberto de Orto).

Aquesta versió es substituirïa per una segona, la "Ardizoniana" (1ª meitat segle XIII) i després la Acursiana o Vulgata (ca. 1250), usada per Accursio i el seu entorn.

IV. NOTARIALÍSTICA

Conseqüència de tot l'anterior.

4.1. El document i el seu valor jurídic.

4.2. De l'escrivà al notari.

4.3. El notari, professional al servei de la societat "servus publicus". Valor jurídic del document.

4.4. Els formularis notarials: exemple de literatura jurídica

4.5. Els notarialistes: (Summa artis notariae)

-Raniero de Perúgia, 

-Salatiele, 

-Rolandino Passeggeri.

-Glossadors: Petrus de Unzuola, Petrus de Boateriis

4.6. Triple partició dels documents: Contractes, Darreres voluntats, Documentació Judicial.

4.7. L'ofici de notari. Home. Edat Adequada. Estudis. Llengües. Formularis. Pràctica prèvia. Casa pròpia. Notaris reials i locals. Examens i la seua forma. Inscripció. Signe.

Els documents i els seus requisits: Identificació de les persones, Còs del document amb el motiu i la materialització del fet. Clàusules legals. Les sol·lemnitats. Les esmenes. Secret notarial. El notal i la còpia autoritzada (originals). L'arxiu notarial. Els col·legis. Els macips o ajudants. Els salaris.

V. LES UNIVERSITATS

http://www.monografias.com/trabajos14/universidad-orig/universidad-orig.shtml

-------------------------------------------------------------------------------------------

Uns enllaços útils de Dret Romà Clàssic (segles XII-XIII)

Per tindre una breu i clara visió de conjunt del que estem parlant, podeu llegir les pàgines 127 a 130 de l'obra "Derecho Romano Clásico", de Fernando Betancourt, que trobareu a Internet en aquest enllaç. A la Biblioteca de la UJI també teniu un parell d'exemplars del llibre.

http://books.google.es/books?id=Xd-RcfpIbOMC&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=rNjHpBBXFX&sig=R9viRdCYXRdY0moZ5v4Ogaff-ZM&hl=ca&ei=-7-0TKOZMtWj4QbHycCgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CDgQ6AEwBg#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false

A la següent adreça teniu la "Historia del Derecho Romano" de Wolfgang Kunkel, que se n'ocupa de donar una extensa visió de conjunt del tema. Teniu diversos exemplars a la Biblioteca de la UJI. L'enllaç a Internet és:

http://books.google.es/books?id=ifX1VWuRc4sC&pg=PA192&lpg=PA192&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=R-YvcrIrnx&sig=o9MZ9sAMMnv2k_EzEB6waMFZI8Y&hl=ca&ei=nsW0TKOAMIGj4Qb4jumfDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CCYQ6AEwBDgU#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false

També podeu trobar online el "Diccionario de jurisprudencia romana", de Manuel Jesús García Garrido, que us pot ser d'utilitat. A la Biblioteca de la UJI teniu alguns exemplars de l'obra:

http://books.google.es/books?id=52gElKDjrDAC&pg=PA123&lpg=PA123&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=yzeodX_wc9&sig=S1Gm16XXLC_FO5vZkzi_3HZpbA0&hl=ca&ei=tMK0TJGPBsS54AbJ7pGgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCMQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false